Dissabte 22
A les 20:00 de la nit decideixo canviar el plantejament. Sembla ser que em trobo millor i malgrat no sumi ni 40 km en les dues darreres setmanes d'entrenament, penso que com a molt patiré les primeres dues hores de cursa i després ja m'aniràn venint les bones sensacions.
Tinc moltes ganes de fer la marató per l'atractiu i molt tècnic itinerari.
Decideixo fer un plantejament mooooolt tranquil, sortir des de l'última fila i anar remuntant a l'espera d'anar guanyant posicions. I si en algun moment no puc plegar. Sempre hi sóc a temps, no??
Crec que és la sortida on he estat més tranquil.
Diumenge 2
Estem a 5ºC. Fa fred i surto abrigat. Arrencada ràpida però des de les últimes files. Sense estrés. Arribem a Joanetes i entrem a un sender. Començen les pujades. La gent encara aguanta el ritme. Noto, però que les meves cames van agafant to. Al arribar al Salt del Sallent, la gent ja es comença a despenjar. Una remuntada dura de 150m, i que aqui quan es parla de pujar, vol dir grimpar i aixecar els peus ben amunt. Flanqueig i baixada suau fins el camí dels Matxos, espectacular flanqueig fins al coll del Forn i remuntada per la canal dels ganxos ( canal vertical amb cordes i ganxos). Carena i cim del Puigsacalm. Preciós! És en tota aquesta pujada que vaig remuntant llocs mica en mica. La gent és va despenjant, no tant pel desnivell que s'acumula sinó per la duresa de la pujada.
Del Puigsacalm, cresta força dreta i baixada directe (he dit directe! i mai he baixat en cursa tant directe i amb cordes) fins a Coll de Bracons. Meitat de cursa.
D'aqui, venent durant uns 10 km uns tobogans pesats (pel moment de la cursa, perquè no pares mai de pujar i baixar, perquè t'obliga a correr,..) . Es va fent tota una carena i la cursa, evidentment, aprofita per enfilar-se a tots els turonets que hi ha de la manera més directa (en força moments es necessiten les ungles). Quilometre 30, Santuari de Cabrera i Cingle dels Aiats. Em diuen que vaig Top 50 i això em fa recobrar les ganes de competició.
Em prenc el primer gel del dia i a aguantar la pressió perquè no m'adelantin els del radera. I és que mica en mica, la gent ha anat punxant i jo he pogut aguantar el ritme fort a les pujades. Més baixades amb cordes.
Sembla mentida, queden 8 km i encara em queden algunes pujades. Realment, fins al km 40 no començes a baixar de debó i llavors, ho fas a l'estil de la cursa, directament fins a st esteve d'en Bas. Acabada en la 47a posició!
En conclusió, apunteu-vos les dates de la próxima edició. Molt més que recomenable!De totes les maratons d'aquest any, crec que és la més espectacular que he fet en quan a paisatges, i segurament la més dura. Dura perquè puja i baixa molt fort (si no ho veus no et pots fer la idea), però també et permet correr molt en bastants trams per corriols maquíssims.
Em prenc el primer gel del dia i a aguantar la pressió perquè no m'adelantin els del radera. I és que mica en mica, la gent ha anat punxant i jo he pogut aguantar el ritme fort a les pujades. Més baixades amb cordes.
Sembla mentida, queden 8 km i encara em queden algunes pujades. Realment, fins al km 40 no començes a baixar de debó i llavors, ho fas a l'estil de la cursa, directament fins a st esteve d'en Bas. Acabada en la 47a posició!
En conclusió, apunteu-vos les dates de la próxima edició. Molt més que recomenable!De totes les maratons d'aquest any, crec que és la més espectacular que he fet en quan a paisatges, i segurament la més dura. Dura perquè puja i baixa molt fort (si no ho veus no et pots fer la idea), però també et permet correr molt en bastants trams per corriols maquíssims.
Jordi Ferrer
Moltes Felicitats Jordi!!!
ResponElimina