dilluns, 14 de novembre de 2011

La Romeufontaine

BURRIAC XTREM 2011

Aquest passat diumenge dia 13 de novembre, s’ha disputat la 9a Cursa de Muntanya Castell de Burriac “Trofeu Pere Asturiano”, ara més coneguda com la BURRIAC XTREM 2011, organitzada pel Grup de Muntanya d’Argentona, que era l’última prova del 9è. Circuit Català de Curses de Muntanya de la Federació d’entitats excursionistes de Catalunya (FEEC).
Abans de començar la prova, un fort ruixat va marcar l’inici de la cursa, el qual va produir problemes de subministrament elèctric a tota la infraestructura que hi havia a la plaça Nova, punt de neuràlgic de la BURRIAC XTREM 2011. Aquesta circumstància va provocar un petit retard a la sortida.

Però al final, el dia va ser perfecte per què els 387 participants (351 corredors i 36 corredores), que van prendre la sortida, gaudissin d’una molt bona temperatura per córrer pels corriols (90% del recorregut) d’aquesta impressionant cursa, i xalar d’aquest meravellós entorn natural que està en el Parc Serralada Litoral, dins dels termes municipals d'Argentona i Cabrera de Mar.

El recorregut, de 24 kilòmetres 700 metres, amb desnivell acumulat de més de 2.500 metres, era el mateix de l’any passat, el qual, arran de les últimes precipitacions, estava en unes condicions excepcionals per la pràctica d’aquest esport.

La Cursa de Muntanya del Castell de Burriac sempre ha estat una de les curses més tècniques i dures de les que es fan fora de l’alta muntanya a Catalunya, sent cada cop més una de les curses obligades pel qui li agrada córrer per muntanya. La seva bellesa plàstica, envoltat d’una zona molt humanitzada, enamora a tots els corredors que la disputen.
Pel que fa als primers classificats en homes, cal destacar la gran lluita que va haver-hi des del principi per les places de podi. En Xavier Espiña (Centre Excta.Guissonenc), a partir del control núm. 4, situat sobre la Font d’en Quicu (km. 18), fins tot just llavors, no va poder imposar el seu ritme, això si, marcat molt i molt de prop per en Ahmed El Qayed (UEC de Tortosa) i en Javi Delgado (Ass. Esp. Centre Excta. de Vilassar de Mar). Durant tota la cursa, la diferència entre els tres corredors anava sempre als voltants del minut. Cal remarcar, i molt, la gran lluita que van mantenir per la segona posició en Ahmed El Qayed (UEC de Tortosa) i en Javi Delgado (Ass. Esp. Centre Excta. de Vilassar de Mar), fins ben bé a l’última recta abans de l’arribada, sent finalment el corredor de la UEC de Tortosa el que s’imposa per aconseguir ser segon en aquesta cursa.

Pel que fa a les dones, s'ha de destacar la gran cursa que ha realitzat la corredora de l’Unió Atlètica Terrassa, la Mònica Ardid, que des de el seu l’inici l’ha dominat amb molta autoritat i fins al final. En segona posició, a quasi deu minuts, ha quedat la corredora de l’Ass. Esp. Diedre, la Montse Martínez. La corredora del Club Excta. Uecanoia, la Lola Brusau, ha tancat les places de podi.

Uns quants integrants de la Selecció Catalana de Curses de Muntanya, actual Campiona del Món de Curses de Muntanya, van prendre part a la BURRIAC XTREM 2011.

Per últim, cal agrair la predisposició i l’excel·lent feina feta del Grup de Muntanya d’Argentona i tota la seva gent, aconseguint cada any posar el llistó més alt. 
CLASSIFICACIONS

General masculina

1. Xavier Espiña Martínez (Centre Excursionista Guissonenc): 2:03:17
2. Ahmed El Qayed (UEC de Tortosa): 2:03:57
3. Javi Delgado Lopez (Ass. Esp. Centre Excursionista Vilassar de Mar): 2:04:11

General femenina

1. Mònica Ardid Ubed (U.A.Terrassa): 2:25:10
2. Montse Martinez Guerrero (Ass.Esp.Diedre): 2:34:40
3. Lola Brusau Alos (Club Excta. Uecanoia): 2:39:10


Informació facilitada per en Miquel Banchs

dijous, 10 de novembre de 2011

Javier Delgado

Hola a tots i totes,

Informar-vos que Javi Delgado de l'equip Spiridon-Piri es pot classificar en primer lloc l'el Circuit Català de curses de muntanya.



El diumenge a la prova del Burriac Extrem necessita tot el nostre suport i ànims.

dilluns, 7 de novembre de 2011

CRÓNICA DE LA CURSA DE SANT JAUME DE SANT LLORENÇ DE SAVALL

Son les cinc del matí i sona el despertador,obro els ulls i penso que dintre de deu minuts tornarà a sonar,mentrestant li dono voltes al cap….”no sé si val la pena matinar tant per anar a córrer 10 km , si tinc muntanya al costat de casa per donar i vendre”…però ja he quedat amb l’ Eva i el Ramón, també penso amb tots els altres companys amb qui hem quedat a les piscines a les sis ….i amb tot aixó ja estic en peu  fent-me una taronjada  i unes torrades amb mermelada. 
A les 5:55  puntual com sempre el Ramon ja esta a la porta,recullim a l’ Eva a les 6 i ens trobem amb tot el grup devant de les piscines .L’ambient és alegre amb somriures , bromes i anècdotes sobre el canvi d’hora...ens fem unes fotos tots amb la camiseta del burriac fent pinya i cap a sant Llorenç. 

Arribem amb una mica més d’una hora , recollim dorsals, lavabos...etc, sembla que tindrem un bon dia assolejat i tot,que bé ja estic super animada.

La Maribel,la Mónica ,l’ Eva,el ramon i jo mateixa anem a la sortida de la mitja per fer fotos i animar als nostres companys...sense adonar-nos  ja s’ha fet l’hora i  ens preparem per la nostra sortida .


Son les 9:15 ,tots cridem 3,2,1,tallen cinta,aplaudiments, i cap amunt,de seguida arribem a pista de sorra i ens endinsem dintre del bosc,primer baixant una mica per desprès tornar a pujar i anar pujant, he perdut de vista per devant a la Maribel i a la Monica i per darrera a la Eva , el Ramon em tira ara i durant tota la cursa.

Al km.4,5 primer control i de seguida una pujada bastant forta fins l’hermita,desprès abituallament,aigua i endavant,continuem pasant per corriols i senders dignes d’un conte de fades.

A partir d’aquí pista de sorra,camps,rius....la baixada fins el poble molt maca també.Al arribar al poble ens diuen que ens quedan 2 minuts per la meta, i jo penso: “és la meva primera meta, si que ha valgut la pena matinar encara que sigui per tan sols 10 km” ,el ramon m’agafa de la mà i entrem junts.....m’ho he pasat super bé.

En un minut arriba l’ Eva agafem un entrepà de fuet i un aquarius i ens posicionem per veure arribar als nostres companys de la mitja i animar-los .

L’enhorabona als companys, i agraíments a tots pel suport, 

Pepa   

dimecres, 2 de novembre de 2011

Fotos: Marato Sant Llorenç 2011

CRONICA MARATO I MITJA MARATO DE SANT LLORENÇ DE SAVALL

Aquest passat diumenge 30 d’octubre, s’ha celebrat la primera de les probes previstes al calendari de la Secció de Trail amb una assistència força  nombrosa de Piris.

La Marató de Sant Llorenç es un clàssic de les curses de muntanya que ja comte amb 17 edicions. A més, es celebren un seguit de probes on un  pot escollir en quina participar en funció de la distancia que es vulgui realitzar o el nivell d’entrenaments que es porti ja que hi ha tres possibilitats;  la exigent Marató amb un desnivell acumulat de 3.450 m. la ràpida Mitja Marató que en te 1.740 i la Popular cursa de San Jaume de 10 km. Això fa que sigui una bona alternativa per anar en grup.


Tant la Marató com la Mitja Marató s’endinsen per el parc natural de Sant Llorenç de Savall amb unes vistes impressionants  i un paisatge realment espectacular, pujant la Marató fins al Cim de la Mola a 1.104 m, Sent la Marató proba puntuable del Circuit Català de curses de muntanya. 


El dia comença ben aviat per tots, els despertadors sonen en alguns casos abans de les 5 del matí ja que la sortida de la Marató es a les 7h15 i ja es sap, esmorzar, viatge, visita al lavabo, recollida de  dorsals, etc…. Per sort l’hora s’ha canviat i no es fa tant dur al poder dormir una hora més.

Puntualment a les 7h15, sortida de la Marató amb més de 150 participants per uns carrers encara amb poc públic i un Sant Llorenç en silenci. Com es estranyament habitual, sortida molt ràpida encara que ja es sap que una cursa tant llarga fica a tothom al seu lloc, no es qüestió d’esvarar-se de bon principi.

Els controls, els avituallaments i els km van passant per un terreny força variat i encara sense grans desnivells a destacar;  pista, corriols,  grans roques, una llarga recta per la riera amb roca de riu solta que fa pesat el corre i seguidament  el començament del primer obstacle a superar, el Coll de la Grua on ja comencen les primeres mostres de cansament  i ja veus a molta gent patir de valent i que ja et prepara per començar a enfilar el que serà la pujada estrella, el cim de la Mola de 1.104 m. encara que pel camí anem trobant trams de baixada força tècnics com la canal que està passat el Coll d’Eres, molt tècnica i humida i encara que curta te la seva dificultat. A partir d’aquest punt comencem a enfilar l’ultima pujada important amb força pendent o ja es veu a algun participant mancat de forces. Un cop a dalt,  el camí es molt maco, fa un agradable vent fresquet  i vas carenejant veien unes vistes precioses fins a arriba a una última pujada on tens que grimpar per la roca. Un cop fas cim, comença una divertida baixada fins a la pista que porta a l’arribada, punt on s’uneixen les dues curses (la Mataró i la Mitja) i  on ja es comencen a afilar els ganivets per mantenir la posició. Aquest tram es força ràpid i dur, especialment per a les articulacions i muscles que ja van al seu límit desprès de 40 km i per el ritme,  que vulguis o no s’accelera, fins que de sobte apareix la carretera, el poble i una arribada plena de gent, molts participants en altres categories que ja han finalitzat el seu repte.

Per la seva part, la Mitja Marató començava a les 8h30  amb uns 500 corredors i encara que el circuit no te uns desnivells molt acusats, la seva rapidesa fan que sigui una cursa força dura si vols fer un bon temps i mantenir una bona posició.  De fet, comparteix una bona part del circuit de la Marató exceptuant, com a cosa principal,  la pujada a la Mola i sent una bona cursa per iniciar-se a les mitges maratons de muntanya per ser un traçat força assequible, amb bons avituallaments, un terreny variat i un bon ambient.  

En quant a resultats, destacar el tercer lloc a la general i primer de veterans a la cursa llarga del Javi Delgado  (encara que destaca no es la paraula en el seu cas ja que ens te acostumats a pujar sempre al podi) i el bon debut de molts Piris tant a la distancia Marató com a la distancia de Mitja Marató amb un excel·lent resultat. FELICITATS A TOTS, heu aconseguit el repte que tant heu preparat. Ara ja sabeu el que son aquestes distancies i tant sols resta seguir entrenant per millorar els resultats.

Us deixo el link dels resultats de les diferents curses tant els generals com els de les diferents categories amb més d’un TOP TEN dels de Vilassar (General Marató, Veterans Marató i General noies Mitja Marató).



XGT. 


dimarts, 1 de novembre de 2011

Crònica St. Llorenç Savall

El dia es va llevar fresquet, i a un quart de 7 ja érem dins dels cotxes una vintena de valents direcció a St. Llorenç Savall. És diumenge de cursa. Són les vuit del matí i ja tenim tots dorsal. Els nervis, en augment, estan controlats. Avui n’hi ha uns quants que s’estrenen, la primera mitja. Escalfem una miqueta i apa, a passar el control de sortida. Falten menys de 5 minuts i els nervis ja estan ben caldejats. Sense més dilacions, el tret de sortida. El dia es va llevant amb uns nuvolets prims i baixos que es confonen una mica amb la boira, però que no ens farà gaire la guitza. Els primers quilometres cauen sense pena ni gloria, tot i que ja ens hem menjat una primera pujada que ens ha posat a tos una mica al nostre lloc.
Tot vorejant el riu Ripoll, el punt més baix del recorregut(430m), cal fer una mica de cua, però ja va bé, així recuperem que només en portem 5. Comença l’atac al Coll de Palomeres(564m) i les cames ja es queixen, puja molt i molt. Val a dir que el sol comença a escalfar la muntanya i entre la vegetació hi ha aquella llum verdosa de conte, que aporta una sensació mística al tema. Un cop dalt del coll el camí es manté mes o menys pla per recuperar i preparar l’atac al Coll Gavatx(681m). En aquest punt en que ja portem 8,5km els camins de la marató i la mitja es separen, els de la marató segueixen pujant, però a la resta ens regalen una baixada tècnica molt maca i molt ràpida. Des d’aquí baix ja es poden veure els primers com enfilen cap a Era Ventosa(735m) pujant per un corriol que fem caminant, doncs ja hem arribat a la meitat i el cos es comença a queixar de veritat. La pujada és dura, però la cresta d’Era Ventosa ens regala unes vistes que fan por de veure, espectacular.
A partir d’aquest punt, el més alt de la cursa, un corriol ens porta fins al Castell de Pera(667m) i des d’aquí una carena que ens va baixant suaument per una tundra plena de fragàncies i teranyines plenes de rosada que li donen aquell punt místic que et sembla que estiguis corrent per un paisatge de fantasia. És una carena prou ample i en la que, mentre les cames donen, es pot avançar  còmodament

Així que després d’una bona estona de corriol amunt i reguerot avall, els quilometres han anat caient i només en queden 5. L’esquena, les cames i altres `parts del cos que un creia insensibles al dolor clamen a crits que paris i descansis, però falta tant poquet, i és tot tant bonic, que el cor encara te prou força per moure’t.
La darrera pujada sembla que se’ns menja a tots, ja fa estona que ningú xerra i la gent es concentra per seguir pujant aquesta pista infernal. Una parella d’espectadors ens espera al final de la pujada per anunciar que ja queda menys d’un quilòmetre, i tot de baixada. Aquesta vegada tenien raó. Són els darrers 70m de desnivell per un corriol entre els arbres que ens porta directament a St. Llorenç, una baixada d’escales i, gràcies als ànims dels espectadors, un esprint final fins a passar la porta amb un penúltim alè, el darrer és per mirar el temps. S’ha acabat, ho hem aconseguit.
Aquí estant, entre massatges, begudes, entrepans i algun que altre estirament, ens anem trobant tots altre cop, com era d’esperar tots em arribat amb la les cames cansades, però amb aquella cara il·luminada que no deixa cap mena de dubte, ens ho em passat pipa.

Tottu.