dilluns, 31 d’octubre de 2011

Descubrir el Montnegre

Empiezo con este post un nuevo apartado del blog dedicado a conocer el Montnegre, la montaña que junto con el Corredor forman la serralada litoral catalana, en su paso por el Maresme. En colaboración con mi jefe Albert Estany, de VECTIS, y los compañeros Héctor García, del gimansio KineSpai, y Javier Cortés Huete, de la tienda de atletismo CP Running, organizaremos cada primer domingo de mes (o segundo, si no cuadran bien las fechas), un trote por los caminos y corriols del Montnegre con el objetivo de conocer mejor este parque natural y disfrutar en compañía de los beneficios del correr.
La primera salida será el domingo 6 de noviembre, sobre un recorrido de unos 12 kilómetros que empezaremos a las 8 de la mañana en la pista de atletismo de Calella (fácil de encontrar y de aparcar). Para esta primera salida, casi todo serán pruebas; no sabemos cuántos seremos ni qué ritmo se llevará, pero seguramente lo podremos adaptar a cada necesidad o incluso hacer grupos (que nadie deje de venir por creer que iremos demasiado rápidos; éste no es el objetivo).
 
No se darán bebida ni avituallamientos, cada uno cargará con lo que le crea oportuno y, si nos parece bien, iremos a desayunar todos juntos al terminar de correr. No hace falta añadir que la actividad está abierta a todos los que les guste correr y que es completamente gratuita. Y en los próximos meses trataremos de organizarlo cada vez mejor, con salidas más largas y esperando que aumente el número de participantes. Se aceptan sugerencias y se propone seguir este blog para conocer los circuitos a falta de que hagamos un grupo en Facebook.

dimarts, 25 d’octubre de 2011

PUISACALM XTREM MOUNTAIN MARATON

Les dues últimes setmanes han sigut infernals de ritme. I la cirereta del pastís ja han estat els 3 dies de mal de panxa i febre precedents al dia de cursa. En definitiva que des de dimecres vaig decidir que deixaria correr la cursa, malgrat estar ja preinscrit.

Dissabte 22
A les 20:00 de la nit decideixo canviar el plantejament. Sembla ser que em trobo millor i malgrat no sumi ni 40 km en les dues darreres setmanes d'entrenament, penso que com a molt patiré les primeres dues hores de cursa i després ja m'aniràn venint les bones sensacions.

Tinc moltes ganes de fer la marató per l'atractiu i molt tècnic itinerari.

Decideixo fer un plantejament mooooolt tranquil, sortir des de l'última fila i anar remuntant a l'espera d'anar guanyant posicions. I si en algun moment no puc plegar. Sempre hi sóc a temps, no??
Crec que és la sortida on he estat més tranquil.

Diumenge 2

Estem a 5ºC. Fa fred i surto abrigat. Arrencada ràpida però des de les últimes files. Sense estrés. Arribem a Joanetes i entrem a un sender. Començen les pujades. La gent encara aguanta el ritme. Noto, però que les meves cames van agafant to. Al arribar al Salt del Sallent, la gent ja es comença a despenjar. Una remuntada dura de 150m, i que aqui quan es parla de pujar, vol dir grimpar i aixecar els peus ben amunt. Flanqueig i baixada suau fins el camí dels Matxos, espectacular flanqueig fins al coll del Forn i remuntada per la canal dels ganxos ( canal vertical amb cordes i ganxos). Carena i cim del Puigsacalm. Preciós!
És en tota aquesta pujada que vaig remuntant llocs mica en mica. La gent és va despenjant, no tant pel desnivell que s'acumula sinó per la duresa de la pujada.

Del Puigsacalm, cresta força dreta i baixada directe (he dit directe! i mai he baixat en cursa tant directe i amb cordes) fins a Coll de Bracons. Meitat de cursa.


D'aqui, venent durant uns 10 km uns tobogans pesats (pel moment de la cursa, perquè no pares mai de pujar i baixar, perquè t'obliga a correr,..) . Es va fent tota una carena i la cursa, evidentment, aprofita per enfilar-se a tots els turonets que hi ha de la manera més directa (en força moments es necessiten les ungles). Quilometre 30, Santuari de Cabrera i Cingle dels Aiats. Em diuen que vaig Top 50 i això em fa recobrar les ganes de competició.
Em prenc el primer gel del dia i a aguantar la pressió perquè no m'adelantin els del radera. I és que mica en mica, la gent ha anat punxant i jo he pogut aguantar el ritme fort a les pujades. Més baixades amb cordes.


Sembla mentida, queden 8 km i encara em queden algunes pujades. Realment, fins al km 40 no començes a baixar de debó i llavors, ho fas a l'estil de la cursa, directament fins a st esteve d'en Bas. Acabada en la 47a posició!


En conclusió, apunteu-vos les dates de la próxima edició. Molt més que recomenable!De totes les maratons d'aquest any, crec que és la més espectacular que he fet en quan a paisatges, i segurament la més dura. Dura perquè puja i baixa molt fort (si no ho veus no et pots fer la idea), però també et permet correr molt en bastants trams per corriols maquíssims.

Jordi Ferrer

dilluns, 24 d’octubre de 2011

CRONICA III ULTRA TRAIL MONTSANT

Aquets passat cap de setmana s’ha celebrat a Cornuella de Montsant l’ultima proba de la lliga catalana de curses d’ultra resistència ; el III Ultra Trail de la Serra de Montsant  (UTSM) de 102 km i un desnivell + de 4000 m que encara sembli poc en tanta distancia, era el que feia realment dura la proba ja que era molt rodadora i dura muscularment.

 
Prèviament a la cursa hi ha el control de material obligatori i un cop revisat,  passem a la zona tancada on em trobo algunes cares conegudes com el Raul del Spiridon, el Marcel Batlle, l’Antonio, etc..  

Bon ambient a la sortida amb 330 participants disposats a arribar fins al final. Un breu “briefing” i puntualment a les 9 sortida i cap “al monte”. Un cop ficat a lloc, el ritme es bo i em trobo molt còmode, de cardio vaig suau i les cames van la mar de bé. Com a referencia, passo la distancia de la Mitja Marató en 2h20m  aproximadament però a partir del km 30, em comencen a donar rampes als bessons i als abductors quan faig pujades, això si que no m’ho esperava !!! Així que toca combinar el trote amb caminar i esperar així recuperar-me una mica però la cosa va a més, tot un poema.

Per si fos poc en aquest tram em quedo sense aigua durant uns 8 km al saltar-me una font i la cosa s’agreuja.  Finalment i amb molt patiment arribo al km 57 en  7h10m.     En aquest punt, es troba l’avituallament  intermig amb menja i on tenim el material extra que ens a portat l’organització en una bossa.

 Allà em trobo  al Marcel Batlle que ha tingut que abandonar perquè s’ha perdut. Li comento la situació i em diu que d’abandonar res de res.  Em passa unes pastilles de magnesi, sals per l’aigua i els seus gels. A més em porta pasta i em omple els bidons. Em sento tant agraït que només puc pensar en intentar continuar. Això si, em canvio les Adidas  per les Brooks Cascadia perquè el terreny era molt dur amb força trams d’asfalt, ciment i pista dura i les Brooks son algo més toves i tornem-hi, a seguir apretant els dents i fent cas al cor més que al cap que em deia que prou de patir….


Fent cas al Marcel, cada hora em prenia una pastilla de magnesi i bevia moltíssim líquid  per hidratar-me tant com pugues. A més, cada hora em prenia un gel per anar tirant i encara que les cames em feien força malt ja no venien les temudes rampes i xino-xano anar  passant kilòmetres amb mil vivències pel camí fins el  km 80 on hi havia el segon avituallament sòlid  i on vaig arribar després de quasi 10h30m i ja de negre nit. 

A partir d’allà començava la pujada més important de la cursa. Ja m’havien advertit que era el tram més dur. Jo esperava un Turo de l’infern d’uns 10 km i anava força mentalitzat però la realitat va superar lo esperat . Anava pujant amb un altre noi i sento que em diu “Ostia, nos hacen subir por aquí” i jo li dic, “no hombre no,  continua” però no, no hi havia camí, es tenia que escalar per una corda i després un altre cop i un altre…. Em sentia impotent, sense més forces i lent com una tortuga. Ja no veia cap frontal més i si mirava cap a baix, la llum es perdia en el buit. Finalment el cim i a carenejar.  

Aquí la cosa canvia, es  podia corra bastant, fa un vent agradable. No veig cap frontal ni davant ni darrera, tot es fosc i l’únic que destaca en la nit son alguns ulls brillants d’algun animaló.  

Per primera estona en tot el dia gaudeixo de debò, les cames tornen a anar bé i sembla que em tornen les forces. Arribo al control del km 90 molt recuperat. Em diu una noia que està dins una tenda que em queden 2 km de baixada tècnica fins a un poble i 8 més fins a la arribada, “Això està fet!!!”  Baixo ràpid fins a arribar a l’últim control.  Ja només queden 8 km, només com un entreno lleuger, així que torno a apretar els dents i a tope !!! No se si son les ganes d’arribar però em trobo  lleuger i ja no em fa mal res, fins i tot avanço a 6 corredors que de seguida deixo enrere en la foscor.  

4,3,2 i últim Km per un solitari poble fins l’arribada.... FINISHER !!!!!!  Son les 12 de la nit i han passat 14h43m desde la sortida.  Pregunto que he quedat i em diuen que el 34 de la general, no m’ho puc creure amb el que he patit.

Em sento en un parc infantil al costat d’un elefant-tobogan i allà em quedo entre els seus cornes. Les cames i les forces han dit prou.  


XGT

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Uniformitat Oficial Provisional

Hola a tots, com sabeu encara no tenim uniformitat. De cara a les següents proves; Vilassar Camina, Sant Llorenç Savall, Argentona Burriac i de forma provisional s'estableix com uniformitat oficial la samarreta del Burriac Atac 2011 i per als que no la tingueu la samarreta del Repte.
Si hi ha algú que no té cap de les dues samarretes que demani una a qui tingui les dues, comentar en els entrenaments.

Serà una bona forma de promocionar la nostra prova reina, Burriac Atac.

Atentament
Andoni

dilluns, 10 d’octubre de 2011

dimecres, 5 d’octubre de 2011

RDK EXTREM: CAVALLS DEL VENT 2011: La cursa


La preparació
M’ha donat temps just per preparar un cicle d’un mes d’entrenament específic. Setmana de descans i.. cursa!
El plantejament era intentar fer sortir una mica l’entrenament d’abans de l’estiu. Sabia que era difícil treure xispa, per arrancar fort, però buscava anar trobant les bones sensacions mica en mica.


L’Estratègia
Altre cop, ens acompanyem junt amb el meu amic Jordi Palouzié. L’estratègia serà anar plegats. Ens anem estirant mútuament i no ens falla el coco mai perquè sempre anem distrets.

La previsió era molt bona i malgrat una fresca matinal, decidim per anar  molt lleugers per poder córrer bé  (ronyonera i material mínim ). A Prat d’aguiló, meitat de recorregut, deixo roba de recanvi i bambes, com sempre, i una motxila per fer el tram de nit (per si de cas).




L’arrencada
Molt ambient a la sortida i prop de 750 corredors. L’hora de sortida ens ha permès aixecar-nos amb calma.

Arrancada ferotge pels carrers de Bagà (perquè la gent corre tant??) i de seguida corriol fins al refugi del Rebost. He aguantat el ritme fort, però quanta estona ho aguantaré? El Carles, un amic,  ve a gaudir d’algun tram. No deixem que ens aguanti res, però així sap que li espera quan s’apunta en la próxima edició.Amb una hora més som dalt la Tossa d’Alp (+2000m). Notem l’alçada. A diferència d’altres cops, avui no xerrem tant amb el Jordi. Anem ràpid i ens fa estar concentrats.
Primera baixada tècnica (fa 15 dies em vaig obrir el genoll aquí). Màxima concentració!

Som-hi!
Penyes altes de Moixeró sense aixecar gaire el cap i baixada llarga i absurda fins al refugi del Serrat de les Esposes ( si ens deixessin, nosaltres retallariem aquest tram absurd i il.lógic a favor de fer el Pedraforca al final). En algun tram ens acompanyen uns cavalls corrent al costat....
Fa calor, massa. I ho notem.

Ens hem establert la rutina de beure un bidó (en el meu cas plens de carbohidrats) de 750cl a cada tram .Arribar amb el bidó buit, per així omplir-lo, beure, tornar a omplir-lo i marxar. Jo m’he marcat menjar mitja barreta cada  30’. Als avituallaments em dedico a menjar pernil i formatge enrotllat i meló.

A gaudir!
Emprenem el curt tram fins al refugi dels Cortals. Sortim ràpid i enfilem altre cop fins la carena. Pujada forta. Aquí em començo a trobar millor. Serà el menjar, la rutina, però em noto les cames descansades i el cor a lloc. Tram espectacular, llums màgiques, Serra del Cadí i el Pedraforca majestuós.... uns alicantins ens recorden que tenim uns Pirineus envejables.
Arribada a Prats d’Aguiló sota l’encisadora mirada del collet de Tancalaporta i del meu nebodet Arnau (el nen més maco que conec), que tot just amb 1 meset ha pujat a gaudir del paratge i l’ambient. Un minut més, l’Ester ens ve a buscar.

Canvi de roba. Decideixo continuar lleuger i arriscar-me a passar fred a la nit. Agafo uns guants i uns “manguitos” i canvio la gorra de sol per un buff. Gent coneguda i sensacions molt bones un altre cop. El Carles ens deixa aquí. Ha gaudit de valent!
Passem la meitat de cursa i remuntem el Pas de Gosolans, el tornem a baixar (tinc una mica de flato) i encarem la ràpida pista cap a l’Estasen. Passem pel refugi ràpid. En 30’ de baixada estarem Gresolet i ja s’ens està fent de nit. Arribem amb el temps just per encendre frontals i encarar la penúltima pujada del dia. Objectiu, passar-ho lo millor possible per poder arribar al final molt bé. Baixada llarga fins a Sant Martí.

S’ens fa de nit..... ja descontem colls fins al final enlloc de sumar-ne.
Ermita de st Martí. Sensació de córrer i d’anar amb els pals a la mà. Encarem els Empedrats sabent que si res no va malament això ja està encarat, però que res no està lligat fins que ets a l’arribada (una caiguda de nit, per exemple).

Màxim ambient al refugi Sant Jordi. Una metgessa amb uns ulls clars ben bonics li ofereix una exploració al Jordi però ell s’hi nega.... veig clar que ja estem en una altra “onda”, no es pot dir que no a un oferiment així...

Comencem la baixada rovellats. Són 10 km. Mica en mica, els músculs es posen a lloc i podem apretar més i més. Ens trobem al Xavi, un Piri, i agafem la carretera fins Bagà, intentant estirar cames.

Bonica arribada amb un temps de 14h09. Contents (no ho pensàvem pas). Objectiu complert.

I els demés? Com van?
Mica en mica ens anem informant dels altres coneguts que estàven en cursa: aquells de volien baixar de les 12 hores i ho han fet, els que feien el seu primer trail i no s’han trobat bé (espero que com a mínim s’hagin quedat amb ganes de fer-ne un altre) i els que han vist que el temps que s’els hi tirava a sobre no era el que esperaven.

Per fi! Primera cursa que entro per davant del Killian.
La cursa ha sigut molt interessant, i en els diferents controls ens anàvem informant.

En dones, noms coneguts de primera fila: Emma Roca, Nerea, Nuria Picas, Teresa Forn…. La competició més renyida, des del meu punt de vista va ser en aquesta categoría: Emma Roca va liderar el grup amb diferència fins a Prat d’Aguiló (fins 1 hora de diferencia amb la Nuria Picas). La Nuria fa una cursa ascendent amb un final de pel.lícula que la catapulta al primer lloc amb un temps final molt bo. Nerea fa una cursa constant que la manté al segon lloc del podi.

En homes, els primers en passar per la Tossa d’Alp han sigut el Killian, Heras, Iker, amb menys de dues hores des de Bagà. Killian diu que no es troba bé i plega al refugi del Serrat de les Esposes. Miguel Heras va treient temps, mica en mica a Tófol Castenyer, que s’inicia en aquesta modalitat dels Trails. Heras va batent rècords amb temps estratosfèrics (per exemple: 1 hora aprox des de Prat d’Aguiló a l’Estasen). Finalment 1r amb 30’ de diferència amb el Tófol.

dilluns, 3 d’octubre de 2011

Inscripcions obertes per a la Argentona Burriac XTREM

http://www.feec.es/competici%C3%B3/inscripcions

Inscripció per a la competició :
Data :  13/11/2011
Llicència mínima majors:  C1
Vacants / Places lliures:  251
Web de l'entitat organitzadora:  www.gmargentona.com
Tipus :  Curses de muntanya
Més informació: 

Les inscripcions es tancaran el 6 de novembre o bé a l'arribar als 400 inscrits.
Preu inscripció: Federats 18€, No Federats 24€ (inclou llicència temporal FEEC).
Un cop s'hagi omplert la inscripció, tot seguit i el més aviat possible s'haurà de fer el pagament per transferència al nº de compte següent:
LA CAIXA nº 2100-0354-14-0200189933, indicant nom i cognoms del corredor. En els pagaments multiples ingressats a LA CAIXA, és molt important indicar el nom i cognoms dels corredors inscrits.
NOMÉS ES CONSIDERARÀ FORMALITZADA LA INSCRIPCIÓ QUAN S'HAGI FET EL SEU PAGAMENT, SEMPRE I QUAN SIGUI ABANS DEL 6 DE NOVEMBRE DE 2011.
NO ES FARAN INSCRIPCIONS EL MATEIX DIA DE LA CURSA.
Els federats per la FCOC o TRIATLÓ hauran d'omplir el formulari com a NO FEDERAT i fer constar a l'apartat Comentaris la llicència que tenen.

dissabte, 1 d’octubre de 2011

SANT LLORENÇ SAVALL

Hola a Tots i totes, recordeu que el proper repte de la secció de trail és el de SANT LLORENÇ SAVALL el 30 d'octubre, marató i mitja marató.

http://www.maratocatalunya.cat/
La uniformitat per a aquesta prova és l'oficial, samarreta groga, per a tots els que la tingueu, la resta està per definir. NO compreu la samarreta groga ja que es substituirà per una nova.

Força PIRI