dimecres, 7 de març del 2012

El Centre Excursionista de Vilasssar de Mar, compromes amb el seu entorn i societat civil, comença un Teaming. Entre els seus socis, seguidors i amics decidirem democraticament la causa social final.
 
 
 
 
 
 
 
 

dilluns, 20 de febrer del 2012

DUATLO VILA ESPORTIVA BLANES 12/02/2012:

(5 km correr + 18 km btt+ 2,5 km correr)
Son les 7 del matí d’un diumenge fred. Avui és el dia de la duatló, la meva primera de l’any. Ja em tocava!
Desperto en David, la meva parella incondicional de suport que sempre està quan el necessito. En principi m’acompanyava per fer la cursa, però per temes de salut no la podrà fer… em conformo, quin remei!
Em deixa la seva bici, perquè és un pel més lleugera, m’anirà molt bé, li poso les meves cales, i bici cap al cotxe.
El sol està present, el fred em posa les piles i en una horeta ens plantem a la part alta de Blanes. És fàcil d’arribar i ja es veu algú participant, nomes se'ns veuen els ulls, tots anem ben tapats.. el termòmetre marca 0ºC… BUFF quina rasca! Sort que estic feta per l’hivern!!!
Agafo la dorsal ( a penes hi ha gent), poso la bici al lloc on toca i de sobte em trobo amb en Joan Capdevila que per casualitat li toca dos llocs més enllà d’on sóc jo.
Ell ha vingut amb en Xavi, ha sigut una sorpresa trobar-nos. Compartim opinions variades sobre el circuit i l’equipament que portarem, fa tan de fred que un no sap que posar-se!! En Joan em deixa la camiseta del Burriac Attack, ja que ells dos la porten. Ara si que som el trio tralara! Quin goig!


La cursa s’ endarrereix 5 min.. i en tres, dos i un sortim corrent, el circuit son dues voltes (un total de 5 km).
• Primera transcissió: xute de power bomb i a pedalejar, em dic a mi mateixa:- veurem el circuit  i les muntanyes de Blanes com son?- Una pujada progressiva que comença per asfalt, passem pels masos i camps oberts, s’agraeix. Estic recuperadíssima i apreto, comença el bosquet, tinc ganes de perdre'm per camins i corriols tinc ganes d’avançar i descobrir el que hi ha més enllà, estic divertint-me molt.


Comença un corriol amb un pendent que sembla que no, però fa baixada, em deixo anar….: - la bici del David.. no és la meva (ui, ui, ui … passo un obstacle, i un darrera l’altre…) - vaja corriol!!! no tinc temps de pensar, nomes d’actuar, la bici va fina… mooolllttt fina, tant!!!! que la gent que baixa amb prudència em molesta. Necessito pas… miro uns metres molt més enllà i veig que el corriol finalitza per creuar una pista i portar-te a un altre corriol, aquesta vegada fa pujada i hi ha un sotdarre l’altre, vaja, que el terra no és que sigui gaire regular… passo pel lateral: - complicat, penso -aprofito la velocitat i agafo empenta per no pedalejar en la pujada. I allà està, el Sr, amb un peu fora i l’altre a la cala, s’ha quedat parat: ell al costat bo i… i jo pel costat dolent. No em pregunteu com, però en un segon: - Mare meva!!! Patapam!!!! De costat, la meva maluc és la que rep tot el cop, en aquest cas la meva maluc ha sigut el fre. L’home es queda blanc i jo em ric, me’l miro i segueixo, sé que m’he fet un cop, un cop fort. Però no em paro a mirar res, estic de cursa… i haig d'acabar.

Sóc una mica inconscient….. i tiro endavant, sóc forta penso. El dolor te molt de psicològic, com el fred..
Vaig fent, passo a una parella d’amics, que s’estan explicant la vida i miracles, estic una estona davant d’ells i escolto el murmureig….
És una cursa plena de sensacions i l’ha visc intensament.
Tan intensament que en un dels corriols, al km 10, m’embalo i al tocar el fre per reduir la velocitat, la bici em fa el cavallet provocant una caiguda (m’imagino que de pel·licula…) salto pels aires i aquesta vegada qui rep el cop directe és la meva cara, contra el terra. Sento que el cervell se'm mou, m’espanto perquè no sé com m’ha quedat la cara, l’instint em fa moure la bici i apartar-me a un costat del corriol perquè no se’m emportin. No paro de dir en veu alta- m’he fet mal, m’he fet mal - .  De tres xicots que passen, ningú para, estan massa enfeinats amb la baixada tècnica, desconec si és ignorància pura o simplement que la cosa no està com per parar. Jo segueixo asseguda, sense actuar, estic un pel atontada.. de seguida apareix un dels nois de la parella d’amics que havia deixat darrera, em mira i em tranquilitza, em comenta que no hi ha sang. És quan penso- anem bé, doncs, aleshores, puc seguir, l’acabaré!!, pels meus que l’acabo-.
El  compte kilometres em diu que queden 2 km, i sento un batec al pòmul, se'm va inflant, ho noto, però ja queda menys.. el meu propòsit: acabar-la. Ara no gaudeixo tant com avanç, però ho faré quan hagi acabat.

• Segona trasncissió: canvio la bici per les bambes. Un dels organitzadors, m’anima i crida: - va, ànims!!! que encara estàs viva i hi ha hi ets!!!-
Entrant al box,  veig en David, em fa molta il·lusió, li dic que m’he fet mal, que no es preocupi, que ara nomes queda la recta final i ja l’acabo. 

Em proposo correr tant com pugui, i en uns minuts ja entro a la meta, on m’abraço amb en David i em trobo amb els meus companys Joan i Xavi, dutxadets i menjant-se la botifarra de rigor.
En resum, em dirigeixo a casa “magullada” però satisfeta per haver-la acabat. Una vegada més em demostro a mi mateixa, que voler és poder.


Us adjunto el link de la cursa on veureu el perfil i les classificacions
(7na en la categoria femenina, i jo que pensava que seria l’ultima…. La proxima m’encantaria fer pòdium, je,je)
http://www.triatloblanes.com/?page_id=1175

Olga M.

dilluns, 13 de febrer del 2012

Tres clubes de atletismo crean un circuito de carreras nocturnas en Cataluña

Las carreras nocturnas en Cataluña van viento en popa. Tres clubes acaban de crear un circuito de estas curiosas pruebas entre junio y septiembre y no cierran la puerta a nuevos socios.

Salida en grupo de una edición reciente de la Burriac Atac. La noche no ha hecho más que empezar.
Salida en grupo de una edición reciente de la Burriac Atac. La noche no ha hecho más que empezar. (Marçal Gil)

En Cataluña sí que saben exprimir el jugo a algo tan reconfortante como calzarse unas zapatillas y echarse al monte a correr. Tienen las tradicionales caminadas, una Copa Catalana de Marxes de Resistencia y, también, ahora, un circuito de carreras nocturnas.
Nos vamos a interesar por estas últimas pues el próximo 16 de febrero, Sant Quirze del Vallès (Barcelona) acogerá la presentación oficial de la cuarta edición de la Cursa Nocturna dels Mussols, primera prueba del nuevo circuito Challenge Catalana de Curses de Muntanya Nocturnes Gran Premi Petzl.
La cosa toma el cariz oficial pues el acto, convertido en ceremonia, estará presidido por el David Sánchez, Regidor d'Esports i Ocupació de Sant Quirze del Vallès, y los directores de las tres carreras del calendario, Jordi Aguado (Cursa Nocturna dels Mussols), Enric González (Ànimes del Purgatori) y Jordi Ferrer (Burriac Atac).
La afición por las carreras por montaña nocturnas en Cataluña es un fenómeno creciente. Desde la primera edición de la Burriac Atac, que este año celebrará su octava edición, no ha cesado de crecer el número de participantes. Consecuencia de este interés nació la Cursa Nocturna del Mussols que este año celebrará su cuarta edición, y ya el año pasado la más joven del circuito, les Ànimes del Purgatori.
Hace unos meses los organizadores de estas tres competiciones creyeron oportuno unirlas en un circuito, redactar un pequeño reglamento de base, y buscar un patrocinador único. Iniciaron las conversaciones y las gestiones, y así nació esta Challenge Catalana de Curses de Muntanya Nocturnes Gran Premi Petzl.

Tres carreras, entre marzo y septiembre

La Cursa Nocturna dels Mussols (24 de marzo) en Sant Quirze del Vallès ya se ha consolidado como un referente de inicio de temporada de carreras por montaña en Catalunya. El recorrido transcurre íntegramente por la Serra de Galliners, siempre dentro del término municipal de Sant Quirze del Vallès, por pistas de tierra y senderos de montaña que en su mayor parte permiten a los participantes mantener un elevado ritmo de carrera.
La carrera Ànimes del Purgatori (9 de Junio) en Aiguafreda transcurre por el interior del Parc Natural del Montseny, la Vall del Congost, el paso por el Sot del Purgatori (que da nombre a la carrera) y el Pla de la Calma. Fuertes pendientes, senderos técnicos y pistas dan forma al recorrido de la que será la segunda edición de una carrera que va camino de hacerse un hueco en el panorama catalán de carreras por montaña.

La Burriac Atac (8 de septiembre) en Vilassar de Mar es la carrera más veterana del nuevo circuito, y pionera en Cataluña en cuanto a carreras nocturnas. Plenamente consolidada, celebrará este año su octava edición. La particularidad más destacada es que empieza y acaba junto al mar, pero la mayor parte de su recorrido transcurre por preciosos y divertidos senderos de montaña que unen el Castillo de Burriaccon la playa de Cabrera.
Como comenta un bloguero de corroluegoexisto, es difícil escribir una crónica sobre la Burriac Atac, pues si no la vives no puedes comprobar toda su grandeza. Incluso comenzando por la Marrec Atac (carrera no competitiva para niños) se es consciente del ambientazo: todo un pueblo volcado con la carrera.
Después, en la recogida de dorsales ya se veía que el nivel era muy alto. "Desde el kilómetro dos te das cuenta de que la cosa va en serio y en el cuatro te dan ganas de irte para casa… pero no en la Burriac. La gente del Centre Excursionista de Vilassar de Mar no se merece que “te rajes” a la primera de cambio; su entrega y pasión se contagia.
A partir del kilómetro 4 comienza el “show” agradeciendo las subidas porque como había “caravana” recuperabas… después bajadas… otra vez subidas… bajadas… subidas… hasta que la última subida al Castillo te crees más un escalador que un corredor. A partir de ahí (kilómetro 11 y algo) la cosa va de bajadas (¡¡Técnicas!!).
Lástima que nuestra preparación física no nos dejó disfrutar de ellas. Después algo de asfalto con mucha gente animando. Una carrera dura (hay que ir preparado) pero muy muy bonita… con una organización y tres pueblos volcados. Mención aparte merce el fiestón final en la playa: comida, bebida y música para todos".
Por el momento son tres las carreras, pero queda la puerta abierta para que en el futuro, otras carreras por montaña nocturnas celebradas en Cataluña se añadan a la Challenge.http://desnivel.com/carreras-y-raids/tres-clubes-de-atletismo-crean-un-circuito-de-carreras-nocturnas-en-cataluna

diumenge, 5 de febrer del 2012

NOVA PIRI INDUMENTÀRIA

Bones Piris! Finalment ja tenim enllestida la "nova" indumentària oficial del CEVDM. Hi posem les "" ja que com podeu veure de nova no en té gaire. No hem estat gaire originals i recuperem els colors i "disseny" de ja fa uns quants anys, quan s'anava a pujar muntanyes amb jerseis de llana fets per les iaies. Els teixits han canviat una mica però els colors i l'esperit Piri aquí segueixen.



Des del dilluns 06 fins el dissabte 18 de febrer us podeu passar per la botiga Corriol (carrer Maria Vidal, 116 de Vilassar de Mar) per encarregar (i deixar pagades) les peces que vulgueu. Allà mateix us podreu provar les diferents talles de maillots, culottes i samarretes (S, M, L i XL). No les tindrem a Corriol, però hi ha tallatge diferenciat per a dones. Les peces que en aquesta primera comanda posem en marxa són les següents: 

MAILLOT MÀNIGA CURTA CREMALLERA CURTA
27,50 €
MAILLOT MÀNIGA CURTA CREMALLERA SENCERA
28,50 €
MAILLOT MÀNIGA LLARGA
34,00 €
CULOTTE CURT
33,50 €
CULOTTE LLARG
46,75 €
JAQUETA HIVERN
57,25 €
ARMILLA
43,50 €
TRI-TRAJE DUES PECES
56,25 €
SAMARRETA RUNNING MÀNIGA CURTA
22,25 €
SAMARRETA RUNNING TIRANTS
22,25 €
PANTALÓ RUNNING
18,00 €
PANTALÓ TRAIL
18,00 €
MALLA RUNNING CURTA
23,25 €
GUANTS
11,75 €
"MANGUITOS"
10,00 €


Tingueu en compte que aquests preus són únicament per a aquesta primera comanda. Posteriorment, també a Corriol, anirem tenint certes peces en stock, però no en podrem garantir la disponibilitat immediata i el seu preu podrà ser superior. Com encara no disposem de TPV del Piri, els pagaments podran ser únicament en efectiu.

Cap a mitjans del mes de Març podreu recollir les peces encarregades a la mateixa botiga. Us ho comunicarem puntualment via email. Qualsevol aportació, suggeriment o consulta al respecte la podeu fer arribar als respectius vocals de secció o a info@cevilassardemar.cat.

Esperem que us agradi i que us animeu a lluir els colors del Piri allà on aneu. 

Força Piri!

dimarts, 3 de gener del 2012

CRÒNICA DUATLÓ DE CABRILS

Bé, sembla que tinc l'oportunitat de fer la crònica de la duatló de cabrils…doncs som-hi…
Arribem a Cabrils sobre les 8 :30h, sobrats de temps, anant a buscar els dorsals ja es respira un ambient mooooolt professional  …jutges, molts voluntaris, bicis super pepinos, cossos ben treballats enfundats en mallots intimidadors… « uiiii aquí hi ha molt de pro, em sembla que patirem” li dic a en Pedro…. “ tranqui tu has de fer la teva cursa...”  Em tranquil·litza a mitjes.

Puntual a les 9:30h es dona la sortida… donem la volteta pel poble i ja vaig a saco… bufffff aquesta penya no pensaran pujar a Coll de Porc a aquest ritme????... doncs va ser que si,  el ritme fort de la cursa s’imposa dominant,  no et permet prendre cap respir.

Primera pujada ... vaig ofegat.. em dolen els pulmons de inhalar aire fred a xorro... en Carles i en Joan m’avancen, els altres piris no se on son...
Ve la baixada, decideixo forçar una mica mes la maquinaria, guai !!! vaig avançat gent... vaig mes alt de pulsacions que no pas la pujada... mai m’havia passat!!!!  i la sensació d’ofec i cansament no es ni la meitat… deu anar així això a les curses.

Canvi, agafem la bici, sembla que les cames encara funcionant, mutua cap a dalt, seguim a un ritme infernal… havia avançat al Joan l’últim tram de la baixada anterior, ara es ell qui em torna a avançar en la bici... anem ofegats, no ens diem res, no podem...se m’escapa.
Baixada rapida cap a Orrius i apali cap a les antenes de Cellecs que falta gent... el ritme no afluixa.... feia temps que no patia tant... quina encerrona!!!!

Arriben les trialeres... per fi... ara es la meva.... no soc un gran baixador però em defenc... confio que avançaré gent... i així es!! es confirma la llegenda, alguns triatletes pateixen a les trialeres ... em puja la moral...

Darrera transició, deixo la bici i començo a córrer, veig que puc tirar , fins que arriba la primera pujada ... no puc... intento córrer... no puc ... camino... penso... m’agobio... em passa gent... m’agobio encara mes... ve la baixada... veig la llum, això s’acaba queden minuts  ....

Han passat 2hores i 27 minuts, entro per la estora d’arribada, veig la meva família, agafo de la ma els meus fills que creuen amb mi  la línia...

he patit molt, molt, molt.... la propera es la de blanes, hi anem?... jo hhmmm .. em sembla que si.

Agraïments a en Pedro per els seu suport, a tots els voluntaris que veu ajudar i animar, a la organització en general i als companys trails que estaveu a la arribada.

Xavi Amoros

diumenge, 1 de gener del 2012

Cursa de muntanya de Terrassa (10 Km), 18-12-2011

A les 7.45h del matí arribem a Terrassa. Sortim del cotxe i ens adonem que fa un fred que pela! 3ºC, marcava el termòmetre del cotxe. Tots dos estem una mica nerviosos. És la primera cursa i no sabem com funciona tot plegat. Ens adonem que hem arribat molt aviat perquè hi ha molt poca gent. Arribem a boxes, agafem els dorsals i encara tenim una bona estona fins a la sortida, que és a les 9h pels de la cursa a peu i a les 10.30h pels de la duatló. Nosaltres fem la cursa a peu. Com que encara no han obert la zona de guarda-roba, fem torns per fer una mica d’escalfament alhora que sentim les indicacions de la cursa per la megafonia. Són 5km de pujada i 5 de baixada.

Poc abans de les 9h, portem la roba i les motxilles al guarda-roba. Crec el moment de treure’m l’anorac va ser un dels moments més durs de tota la cursa! Ara sí, anem a fer la darrera volta d’escalfament junts i ens col·loquem a la sortida. Ens fixem que no hi ha massa gent  i que tothom sembla molt professional. Té poca pinta de cursa popular. Tots dos coincidim amb aquesta observació i fem alguna broma per relaxar-nos una mica.

Donen la sortida i “Mare meva quin ritme que porta la penya!” Al principi intento mantenir-lo, però quan veig que no he fet ni 250m i que ja m’acosto a les 170ppm, decideixo que no m’importa quedar-me enrere. Perdo al Xavi ja que ell encara manté aquell ritme infernal. No m’importa, jo sé el que he de fer.

De seguida, sortim de l’asfalt i ens fiquem en un camí de terra. Ja començo a notar la pujada. Els de davant han baixat el ritme i això em permet recuperar algunes posicions. Em poc temps arribo on està el Xavi. El saludo i passo davant. Em concentro en el ritme que he de mantenir. Vaig a 176ppm. Dubto de si aguantaré 10km a zona 4, però no puc baixar massa ja que em quedaria enrere de nou. Sé que a 170- 172 ppm puc anar bastant còmode i tinc marge pels trams més durs.

Arribo a la primera pujada tècnica. És molt curteta però m’obliga a pujar a zona 5 momentàniament. Em recupero de seguida. Penso que això no és res amb el que ja hem fet als entrenaments.

Aviat arribem a una pista molt més aèria i tenim unes vistes increïbles de la ciutat de Terrassa. Fa un dia maquíssim. Molt clar, amb molta visibilitat i gens de vent. Quina sort! Ara el fred és com una brisa refrescant. El camí puja i puja. En aquest moment miro el Garmin i veig que ja porto 3,5Km, així que si al “briefing” ens han dit la veritat només queden 1km i mig de pujada. Cada cop les vistes són més espectaculars. Ara veiem Barcelona i el mar. Guau! Increïble!

Per acabar-ho d’arrodonir a mesura que més puja, més forta em sento i continuo avançant llocs. M’adono que la gent que passo porta una respiració molt més accelerada que jo. Ostres! Deuen estar patint molt! Jo continuo amb la meva estratègia de mantenir-me entre les 170 i 180ppm. Aprofito els trams amb menys inclinació per recuperar una mica i això em dona forces pels trams més durs.

Poc després del km. 5 hi ha una baixada per pista bastant pronunciada. Tot i que crec que vaig molt ràpid perdo 2 posicions. Quan acabo aquesta baixada veig que vaig a 190ppm i que el genoll em fa mal. Em recorda al dolor de la Trailwalker. “Merda! No! Això no!” Miro de mantenir la calma, i veig que no és un dolor intens i que puc continuar perfectament. A més, em dic que si a la trailwalker vaig aguantar 70 km amb aquell dolor, puc aguantar perfectament els 4,5km que em queden. Ara torna a fer pujada i ja no tinc tanta força com abans.

La pujada dura poc i de seguida entrem en un corriol que fa baixada. De seguida perdo als de davant però m’ho passo d’allò més bé saltant i aplicant el que he aprés als entrenaments. El dolor del genoll ja no hi és. A més, és una meravella fer la baixada a plena llum del dia!

Arriba un moment que dubto de si m’he equivocat de camí, ja que veig unes indicacions de la duatló que em diuen que estic al Km 17 quan abans totes les que havia vist eren de la cursa a peu. Per una altra banda, m’estranya que no m’hagi avançat ningú en aquest temps. Sóc conscient que a la baixada encara sóc lenta i això em fa sentir una mica insegura. Igualment decideixo seguir gaudint de la baixada i si m’he perdut mala sort. A algun lloc arribaré.


Quan estic a punt de sortir del corriol sento uns passos per darrera i veig a un noi de la cursa. Què bé! No m’he equivocat de camí! Ja ens queda molt poc! Estem al Km. 8,5

Uff! De sobte un tram complicat! Hi ha molta inclinació i em fa por caure. El noi d’abans baixa sense massa dificultats. Recordo el circuit de Mas Terrillo i no m’ho penso: començo a baixar a poc a poc mantenint el cos molt inclinat cap a enrere. Veig que no caic, augmento el ritme i amb un salt arribo a baix. Després d’això sortim del bosc. Ara toca augmentar el ritme que em queda poc més d’un kilòmetre. Em poso a 192ppm i em torno a acostar a aquell noi. Igualment ell també ha accelerat i veig difícil poder passar-lo. Tornem a la carretera asfaltada i ja veig la línia de meta. Gaudeixo dels últims moments de cursa! 1h 4min. 41seg. Estic molt i molt feliç!

Recupero una mica l’alé i pujo caminant a animar al Xavi. De seguida està aquí! Ho ha fet molt bé! 1h 9 min 36 seg.

Ens felicitem mútuament i anem a gaudir de la festa! Aigua, massatge i abans de marxar una mica de xocolata calenta!

Cris

OSSOS 2011

http://www.facebook.com/photo.php?v=10150554943046488


Feliz año nuevo
Andoni