Fotos: Marato Sant Llorenç 2011

CRONICA MARATO I MITJA MARATO DE SANT LLORENÇ DE SAVALL

Aquest passat diumenge 30 d’octubre, s’ha celebrat la primera de les probes previstes al calendari de la Secció de Trail amb una assistència força  nombrosa de Piris.

La Marató de Sant Llorenç es un clàssic de les curses de muntanya que ja comte amb 17 edicions. A més, es celebren un seguit de probes on un  pot escollir en quina participar en funció de la distancia que es vulgui realitzar o el nivell d’entrenaments que es porti ja que hi ha tres possibilitats;  la exigent Marató amb un desnivell acumulat de 3.450 m. la ràpida Mitja Marató que en te 1.740 i la Popular cursa de San Jaume de 10 km. Això fa que sigui una bona alternativa per anar en grup.

Tant la Marató com la Mitja Marató s’endinsen per el parc natural de Sant Llorenç de Savall amb unes vistes impressionants  i un paisatge realment espectacular, pujant la Marató fins al Cim de la Mola a 1.104 m, Sent la Marató proba puntuable del Circuit Català de curses de muntanya. 

El dia comença ben aviat per tots, els despertadors sonen en alguns casos abans de les 5 del matí ja que la sortida de la Marató es a les 7h15 i ja es sap, esmorzar, viatge, visita al lavabo, recollida de  dorsals, etc…. Per sort l’hora s’ha canviat i no es fa tant dur al poder dormir una hora més.

Puntualment a les 7h15, sortida de la Marató amb més de 150 participants per uns carrers encara amb poc públic i un Sant Llorenç en silenci. Com es estranyament habitual, sortida molt ràpida encara que ja es sap que una cursa tant llarga fica a tothom al seu lloc, no es qüestió d’esvarar-se de bon principi.

Els controls, els avituallaments i els km van passant per un terreny força variat i encara sense grans desnivells a destacar;  pista, corriols,  grans roques, una llarga recta per la riera amb roca de riu solta que fa pesat el corre i seguidament  el començament del primer obstacle a superar, el Coll de la Grua on ja comencen les primeres mostres de cansament  i ja veus a molta gent patir de valent i que ja et prepara per començar a enfilar el que serà la pujada estrella, el cim de la Mola de 1.104 m. encara que pel camí anem trobant trams de baixada força tècnics com la canal que està passat el Coll d’Eres, molt tècnica i humida i encara que curta te la seva dificultat. A partir d’aquest punt comencem a enfilar l’ultima pujada important amb força pendent o ja es veu a algun participant mancat de forces. Un cop a dalt,  el camí es molt maco, fa un agradable vent fresquet  i vas carenejant veien unes vistes precioses fins a arriba a una última pujada on tens que grimpar per la roca. Un cop fas cim, comença una divertida baixada fins a la pista que porta a l’arribada, punt on s’uneixen les dues curses (la Mataró i la Mitja) i  on ja es comencen a afilar els ganivets per mantenir la posició. Aquest tram es força ràpid i dur, especialment per a les articulacions i muscles que ja van al seu límit desprès de 40 km i per el ritme,  que vulguis o no s’accelera, fins que de sobte apareix la carretera, el poble i una arribada plena de gent, molts participants en altres categories que ja han finalitzat el seu repte.

Per la seva part, la Mitja Marató començava a les 8h30  amb uns 500 corredors i encara que el circuit no te uns desnivells molt acusats, la seva rapidesa fan que sigui una cursa força dura si vols fer un bon temps i mantenir una bona posició.  De fet, comparteix una bona part del circuit de la Marató exceptuant, com a cosa principal,  la pujada a la Mola i sent una bona cursa per iniciar-se a les mitges maratons de muntanya per ser un traçat força assequible, amb bons avituallaments, un terreny variat i un bon ambient.  

En quant a resultats, destacar el tercer lloc a la general i primer de veterans a la cursa llarga del Javi Delgado  (encara que destaca no es la paraula en el seu cas ja que ens te acostumats a pujar sempre al podi) i el bon debut de molts Piris tant a la distancia Marató com a la distancia de Mitja Marató amb un excel·lent resultat. FELICITATS A TOTS, heu aconseguit el repte que tant heu preparat. Ara ja sabeu el que son aquestes distancies i tant sols resta seguir entrenant per millorar els resultats.

Us deixo el link dels resultats de les diferents curses tant els generals com els de les diferents categories amb més d’un TOP TEN dels de Vilassar (General Marató, Veterans Marató i General noies Mitja Marató).

http://www.maratocatalunya.cat/2011/classificacions_categories.pdf

http://www.maratocatalunya.cat/2011/classificacions_gral_curses.pdf

XGT. 

Crònica St. Llorenç Savall

El dia es va llevar fresquet, i a un quart de 7 ja érem dins dels cotxes una vintena de valents direcció a St. Llorenç Savall. És diumenge de cursa. Són les vuit del matí i ja tenim tots dorsal. Els nervis, en augment, estan controlats. Avui n’hi ha uns quants que s’estrenen, la primera mitja. Escalfem una miqueta i apa, a passar el control de sortida. Falten menys de 5 minuts i els nervis ja estan ben caldejats. Sense més dilacions, el tret de sortida. El dia es va llevant amb uns nuvolets prims i baixos que es confonen una mica amb la boira, però que no ens farà gaire la guitza. Els primers quilometres cauen sense pena ni gloria, tot i que ja ens hem menjat una primera pujada que ens ha posat a tos una mica al nostre lloc.

Tot vorejant el riu Ripoll, el punt més baix del recorregut(430m), cal fer una mica de cua, però ja va bé, així recuperem que només en portem 5. Comença l’atac al Coll de Palomeres(564m) i les cames ja es queixen, puja molt i molt. Val a dir que el sol comença a escalfar la muntanya i entre la vegetació hi ha aquella llum verdosa de conte, que aporta una sensació mística al tema. Un cop dalt del coll el camí es manté mes o menys pla per recuperar i preparar l’atac al Coll Gavatx(681m). En aquest punt en que ja portem 8,5km els camins de la marató i la mitja es separen, els de la marató segueixen pujant, però a la resta ens regalen una baixada tècnica molt maca i molt ràpida. Des d’aquí baix ja es poden veure els primers com enfilen cap a Era Ventosa(735m) pujant per un corriol que fem caminant, doncs ja hem arribat a la meitat i el cos es comença a queixar de veritat. La pujada és dura, però la cresta d’Era Ventosa ens regala unes vistes que fan por de veure, espectacular.

A partir d’aquest punt, el més alt de la cursa, un corriol ens porta fins al Castell de Pera(667m) i des d’aquí una carena que ens va baixant suaument per una tundra plena de fragàncies i teranyines plenes de rosada que li donen aquell punt místic que et sembla que estiguis corrent per un paisatge de fantasia. És una carena prou ample i en la que, mentre les cames donen, es pot avançar  còmodament

Així que després d’una bona estona de corriol amunt i reguerot avall, els quilometres han anat caient i només en queden 5. L’esquena, les cames i altres `parts del cos que un creia insensibles al dolor clamen a crits que paris i descansis, però falta tant poquet, i és tot tant bonic, que el cor encara te prou força per moure’t.

La darrera pujada sembla que se’ns menja a tots, ja fa estona que ningú xerra i la gent es concentra per seguir pujant aquesta pista infernal. Una parella d’espectadors ens espera al final de la pujada per anunciar que ja queda menys d’un quilòmetre, i tot de baixada. Aquesta vegada tenien raó. Són els darrers 70m de desnivell per un corriol entre els arbres que ens porta directament a St. Llorenç, una baixada d’escales i, gràcies als ànims dels espectadors, un esprint final fins a passar la porta amb un penúltim alè, el darrer és per mirar el temps. S’ha acabat, ho hem aconseguit.

Aquí estant, entre massatges, begudes, entrepans i algun que altre estirament, ens anem trobant tots altre cop, com era d’esperar tots em arribat amb la les cames cansades, però amb aquella cara il·luminada que no deixa cap mena de dubte, ens ho em passat pipa.

Tottu.

Descubrir el Montnegre

Empiezo con este post un nuevo apartado del blog dedicado a conocer el Montnegre, la montaña que junto con el Corredor forman la serralada litoral catalana, en su paso por el Maresme. En colaboración con mi jefe Albert Estany, de VECTIS, y los compañeros Héctor García, del gimansio KineSpai, y Javier Cortés Huete, de la tienda de atletismo CP Running, organizaremos cada primer domingo de mes (o segundo, si no cuadran bien las fechas), un trote por los caminos y corriols del Montnegre con el objetivo de conocer mejor este parque natural y disfrutar en compañía de los beneficios del correr.

La primera salida será el domingo 6 de noviembre, sobre un recorrido de unos 12 kilómetros que empezaremos a las 8 de la mañana en la pista de atletismo de Calella (fácil de encontrar y de aparcar). Para esta primera salida, casi todo serán pruebas; no sabemos cuántos seremos ni qué ritmo se llevará, pero seguramente lo podremos adaptar a cada necesidad o incluso hacer grupos (que nadie deje de venir por creer que iremos demasiado rápidos; éste no es el objetivo).

 

No se darán bebida ni avituallamientos, cada uno cargará con lo que le crea oportuno y, si nos parece bien, iremos a desayunar todos juntos al terminar de correr. No hace falta añadir que la actividad está abierta a todos los que les guste correr y que es completamente gratuita. Y en los próximos meses trataremos de organizarlo cada vez mejor, con salidas más largas y esperando que aumente el número de participantes. Se aceptan sugerencias y se propone seguir este blog para conocer los circuitos a falta de que hagamos un grupo en Facebook.

Hasta el día 6 de noviembre; os espero.http://carrerasdelmundo.blogspot.com/2011/10/descubrir-el-montnegre.html

PUISACALM XTREM MOUNTAIN MARATON

Les dues últimes setmanes han sigut infernals de ritme. I la cirereta del pastís ja han estat els 3 dies de mal de panxa i febre precedents al dia de cursa. En definitiva que des de dimecres vaig decidir que deixaria correr la cursa, malgrat estar ja preinscrit.

Dissabte 22
A les 20:00 de la nit decideixo canviar el plantejament. Sembla ser que em trobo millor i malgrat no sumi ni 40 km en les dues darreres setmanes d'entrenament, penso que com a molt patiré les primeres dues hores de cursa i després ja m'aniràn venint les bones sensacions.

Tinc moltes ganes de fer la marató per l'atractiu i molt tècnic itinerari.

Decideixo fer un plantejament mooooolt tranquil, sortir des de l'última fila i anar remuntant a l'espera d'anar guanyant posicions. I si en algun moment no puc plegar. Sempre hi sóc a temps, no??
Crec que és la sortida on he estat més tranquil.

Diumenge 2

Estem a 5ºC. Fa fred i surto abrigat. Arrencada ràpida però des de les últimes files. Sense estrés. Arribem a Joanetes i entrem a un sender. Començen les pujades. La gent encara aguanta el ritme. Noto, però que les meves cames van agafant to. Al arribar al Salt del Sallent, la gent ja es comença a despenjar. Una remuntada dura de 150m, i que aqui quan es parla de pujar, vol dir grimpar i aixecar els peus ben amunt. Flanqueig i baixada suau fins el camí dels Matxos, espectacular flanqueig fins al coll del Forn i remuntada per la canal dels ganxos ( canal vertical amb cordes i ganxos). Carena i cim del Puigsacalm. Preciós!
És en tota aquesta pujada que vaig remuntant llocs mica en mica. La gent és va despenjant, no tant pel desnivell que s'acumula sinó per la duresa de la pujada.

Del Puigsacalm, cresta força dreta i baixada directe (he dit directe! i mai he baixat en cursa tant directe i amb cordes) fins a Coll de Bracons. Meitat de cursa.

D'aqui, venent durant uns 10 km uns tobogans pesats (pel moment de la cursa, perquè no pares mai de pujar i baixar, perquè t'obliga a correr,..) . Es va fent tota una carena i la cursa, evidentment, aprofita per enfilar-se a tots els turonets que hi ha de la manera més directa (en força moments es necessiten les ungles). Quilometre 30, Santuari de Cabrera i Cingle dels Aiats. Em diuen que vaig Top 50 i això em fa recobrar les ganes de competició.
Em prenc el primer gel del dia i a aguantar la pressió perquè no m'adelantin els del radera. I és que mica en mica, la gent ha anat punxant i jo he pogut aguantar el ritme fort a les pujades. Més baixades amb cordes.


Sembla mentida, queden 8 km i encara em queden algunes pujades. Realment, fins al km 40 no començes a baixar de debó i llavors, ho fas a l'estil de la cursa, directament fins a st esteve d'en Bas. Acabada en la 47a posició!


En conclusió, apunteu-vos les dates de la próxima edició. Molt més que recomenable!De totes les maratons d'aquest any, crec que és la més espectacular que he fet en quan a paisatges, i segurament la més dura. Dura perquè puja i baixa molt fort (si no ho veus no et pots fer la idea), però també et permet correr molt en bastants trams per corriols maquíssims.

Jordi Ferrer

CRONICA III ULTRA TRAIL MONTSANT

Aquets passat cap de setmana s’ha celebrat a Cornuella de Montsant l’ultima proba de la lliga catalana de curses d’ultra resistència ; el III Ultra Trail de la Serra de Montsant  (UTSM) de 102 km i un desnivell + de 4000 m que encara sembli poc en tanta distancia, era el que feia realment dura la proba ja que era molt rodadora i dura muscularment.

 
Prèviament a la cursa hi ha el control de material obligatori i un cop revisat,  passem a la zona tancada on em trobo algunes cares conegudes com el Raul del Spiridon, el Marcel Batlle, l’Antonio, etc..  

Bon ambient a la sortida amb 330 participants disposats a arribar fins al final. Un breu “briefing” i puntualment a les 9 sortida i cap “al monte”. Un cop ficat a lloc, el ritme es bo i em trobo molt còmode, de cardio vaig suau i les cames van la mar de bé. Com a referencia, passo la distancia de la Mitja Marató en 2h20m  aproximadament però a partir del km 30, em comencen a donar rampes als bessons i als abductors quan faig pujades, això si que no m’ho esperava !!! Així que toca combinar el trote amb caminar i esperar així recuperar-me una mica però la cosa va a més, tot un poema.

Per si fos poc en aquest tram em quedo sense aigua durant uns 8 km al saltar-me una font i la cosa s’agreuja.  Finalment i amb molt patiment arribo al km 57 en  7h10m.     En aquest punt, es troba l’avituallament  intermig amb menja i on tenim el material extra que ens a portat l’organització en una bossa.

 Allà em trobo  al Marcel Batlle que ha tingut que abandonar perquè s’ha perdut. Li comento la situació i em diu que d’abandonar res de res.  Em passa unes pastilles de magnesi, sals per l’aigua i els seus gels. A més em porta pasta i em omple els bidons. Em sento tant agraït que només puc pensar en intentar continuar. Això si, em canvio les Adidas  per les Brooks Cascadia perquè el terreny era molt dur amb força trams d’asfalt, ciment i pista dura i les Brooks son algo més toves i tornem-hi, a seguir apretant els dents i fent cas al cor més que al cap que em deia que prou de patir….

Fent cas al Marcel, cada hora em prenia una pastilla de magnesi i bevia moltíssim líquid  per hidratar-me tant com pugues. A més, cada hora em prenia un gel per anar tirant i encara que les cames em feien força malt ja no venien les temudes rampes i xino-xano anar  passant kilòmetres amb mil vivències pel camí fins el  km 80 on hi havia el segon avituallament sòlid  i on vaig arribar després de quasi 10h30m i ja de negre nit. 

A partir d’allà començava la pujada més important de la cursa. Ja m’havien advertit que era el tram més dur. Jo esperava un Turo de l’infern d’uns 10 km i anava força mentalitzat però la realitat va superar lo esperat . Anava pujant amb un altre noi i sento que em diu “Ostia, nos hacen subir por aquí” i jo li dic, “no hombre no,  continua” però no, no hi havia camí, es tenia que escalar per una corda i després un altre cop i un altre…. Em sentia impotent, sense més forces i lent com una tortuga. Ja no veia cap frontal més i si mirava cap a baix, la llum es perdia en el buit. Finalment el cim i a carenejar.  

Aquí la cosa canvia, es  podia corra bastant, fa un vent agradable. No veig cap frontal ni davant ni darrera, tot es fosc i l’únic que destaca en la nit son alguns ulls brillants d’algun animaló.  

Per primera estona en tot el dia gaudeixo de debò, les cames tornen a anar bé i sembla que em tornen les forces. Arribo al control del km 90 molt recuperat. Em diu una noia que està dins una tenda que em queden 2 km de baixada tècnica fins a un poble i 8 més fins a la arribada, “Això està fet!!!”  Baixo ràpid fins a arribar a l’últim control.  Ja només queden 8 km, només com un entreno lleuger, així que torno a apretar els dents i a tope !!! No se si son les ganes d’arribar però em trobo  lleuger i ja no em fa mal res, fins i tot avanço a 6 corredors que de seguida deixo enrere en la foscor.  

4,3,2 i últim Km per un solitari poble fins l’arribada.... FINISHER !!!!!!  Son les 12 de la nit i han passat 14h43m desde la sortida.  Pregunto que he quedat i em diuen que el 34 de la general, no m’ho puc creure amb el que he patit.

Em sento en un parc infantil al costat d’un elefant-tobogan i allà em quedo entre els seus cornes. Les cames i les forces han dit prou.  

http://www.naturetime.es/content/ultra-trail-montsant  

XGT

Kilian's Quest S3 E07 - Slow Motion